Entrevista al programa Badalona TRES60 (7 de desembre de 2017)

El passat 7 de desembre van convidar-nos al programa Badalona TRES60 de Televisió de Badalona per parlar sobre la marxa del Club i sobre el consum de cinema a Badalona. Volem donar les gràcies al programa Badalona TRES60 per l’interès que han mostrat des del principi i per ajudar-nos a fer visible aquest petit projecte!

Aquí podeu veure l’entrevista sencera:

Cinefòrum: «Blade Runner» (2 juny, 2016)

IMG_20170602_190316.jpg

El dia 2 de juny per fi va arribar. El dia en què s’engegava una nova proposta cultural al barri de Bufalà, amb el cinema com a protagonista, i que va néixer amb la intenció de generar un espai obert de debat, anàlisi i discussió que permetés la construcció d’un pensament crític entorn del cinema i totes les seves vessants artístiques. Un petit, però ambiciós, projecte que esperem que creixi i generi complicitats amb tots els agents culturals de la ciutat.

La tertúlia va començar a les 19 h i va atraure un total de quinze cinèfils (Moltes gràcies!) per parlar sobre una pel·lícula de culte i de referència en el cinema de ciència ficció: «Blade Runner» de Ridley Scott. Els assistents van trobar-se una taula amb Fitxa Blade Runner i un atrezzo format per barretes fosforescents i una antiga televisió amb el logo del Club emulant l’esperit cyberpunk de la pel·lícula. La tertúlia va allargar-se una hora i mitja, i va donar per parlar de molts temes. A continuació us resumim tots els aspectes que vam tractar.

«The Big Sleep (1946)»

És «Blade Runner» només una pel·lícula de ciència ficció? Rotundament no. Si bé la història està ambientada en un futur distòpic ─ recordem que va estrenar-se el 1982 i trama transcorre el 2019 ─, no deixa de ser una història al més pur film noir: Una investigació policial portada a terme per un perfecte antiheroi, amb les seves ombres i els seus dilemes morals, i vestit amb una gavardina amb grans solapes. Uns matons comandats per un malvat antagonista amb el que finalment acabem empatitzant i que s’amaga en una ciutat  fosca i abarrotada de gent. Una femme fatale que acaba caient rendida als braços del personatge principal…

Les connexions literàries que podem trobar a «Blade Runner» són també molt interessants. Podem parlar de les novel·les negres de Dashiell Hammett o Raymond Chandler, però també d’obres com «1984» de George Orwell o «Un món feliç» d’Aldous Huxley. Inclús podríem traçar un paral·lelisme entre «Frankenstein» de Mary Shelley i el mite de Prometeu amb la pel·lícula. I parlant de literatura, sabeu que en una escena de la pel·lícula, en Roy Batty (Rutger Hauer) recita un fragment d’un poema d’en William Blake?  Encara que no és literal, es tracta d’un fragment de la seva obra «Amèrica: Una profecia» i diu així:

Fiery the angels fell,
Deep thunder roll’d around their shores,
Burning with the fires of Orc.

I aquí teniu el fragment original del poema d’en William Blake:

Fiery the Angels rose, and as they rose deep thunder roll’d
Around their shores, indignant burning with the fires of Orc;
And Boston’s Angel cried aloud as they flew thro’ the dark night.

La presència de l’element «ull» és també un punt molt interessant a parlar. Ja en la primera escena de la pel·lícula podem veure un primer pla d’un ull en flames que mira la ciutat des de la seu de la Tyrell, un edifici que curiosament té forma de piràmide. Potser és l’ull de l’omnipresent Déu? El gran germà? També podem trobar l’element «ull» al test Voight-Kamppff, el test que determina si qui s’hi sotmet és un replicant mitjançant les reaccions empàtiques que manifesta a través de les pupil·les dels ulls. I les referències són inacabables: en Roy Batty mata el seu creador ficant-li els polzes als ulls. A l’escena de l’apartament d’en J. F. Sebastian, en Batty juga amb uns ulls de broma; el taller del fabricant d’ulls i Leon traient uns ulls artificials d’un tanc de nitrogen; les ulleres d’en Tyrell; la llum felina dels ulls dels replicants… Per no dir la quantitat de referències que hi ha en els diàlegs.

L’aspecte mitològic i religiós és potser un dels aspectes més interessants del film. Tyrell té l’aparença d’un Déu ─ és el creador, el Déu de la biomecànica ─. En Roy Batty comparteix moltes similituds amb Llucifer, sobretot quan utilitza a en J.F. Sebastian per poder trobar-se amb el seu creador i rebel·lar-se contra ell. Quan a Batty se li apropa el final de la seva vida, es clava un ferro a la mà com si d’un estigma es tractés. A la persecució final, en Batty salva en Deckard i, després de recitar aquell mític monòleg final, deixa anar un colom simbolitzant l’ascens de la seva ànima al cel. Fins i tot, podríem trobar la serp que va corrompre l’home a les sagrades escriptures amb la serp que utilitza la replicant Zhora en el seu espectacle.

Blade_Runner_Ending

Un altre element important a la pel·lícula són les figuretes que en Gaff (Edward James Olmos) va deixant en diferents escenaris de la pel·lícula i que els podríem considerar com una sort de missatges no verbals dirigits a en Deckard. En una de les primeres escenes, en Deckard és cridat per la força al despatx del Capità Bryant. Allà aquest li demana que torni del seu retir, però en Deckard es nega en rotund. En un moment de la conversa  podem veure en Gaff deixant un origami d’una gallina sobre una taula. El significat està clar, l’està dient: «Ets un covard, tens por». El segon missatge que li transmet és amb un misto en forma de figura humana amb una evident erecció. Vindria a dir «Sé molt bé que la Rachael t’agrada». L’últim missatge arriba al final de la pel·lícula, amb un origami en forma d’unicorn i que voldria dir «Sé que ets un replicant». Bé, això depenent de la versió que haguem vist…

il_570xN.567222265_ok5o

Depèn de la versió? Doncs sí, perquè hi va haver fins a vuit versions de la pel·lícula i en les últimes versions s’afegeix metratge que canvia per complet el sentit de la mateixa. Per resumir, en les primeres versions hi havia una veu en off – la d’en Deckard – que va afegir-se per obligació dels productors, i en contra de Ridley Scott, donat que en la pre-estrena gran part dels espectadors no va entendre el film.  També va afegir-se el «final feliç» amb una escena aèria d’una carretera amb un cotxe travessant un bucòlic paisatge. A l’any 1992, commemorant el 10è aniversari de la seva estrena, va editar-se un nou muntatge, l’anomenat «muntatge del director», amb tres canvis substancials: s’eliminava la veu en off, el «final feliç» i s’afegia una escena que feia canviar totalment el sentit de la història: el somni de l’unicorn.

La versió del 2007, l’anomenat «el muntatge final», és semblant a la del director, però en aquesta s’arreglen digitalment errors i es millora la imatge. No té la veu en off ni el «final feliç», i té el somni de l’unicorn. I per què diem que segons la versió el sentit de la història canvia? Recordeu l’escena al final de la pel·lícula en la que en Deckard troba un origami d’un unicorn a la porta del seu apartament quan fuig amb la Rachael? Doncs això ens diu que en Gaff coneix els seus somnis, igual que en Deckard coneixia els somnis de la Rachael, pel que podem deduir que en Deckard és també un replicant.

Però n’hi ha molts més detalls que fan pensar que en Deckard és un replicant: hi ha una escena a l’apartament en la que en Deckard passa pel darrera de la Rachael i se li veu una brillantor als ulls, un element característic de tots els replicants que surten a la pel·lícula. A banda d’això, en Ridley Scott va declarar en una entrevista que en Deckard va ser concebut originalment com un replicant. Què en penseu vosaltres?

Un aspecte molt curiós de la pel·lícula és la relació que té cada personatge amb un animal. Leon – Tortuga, Roy – Llop, Zhora – Serp, Tyrell – Mussol, Sebastian – Ratolí, Deckard – Unicorn, Rachael – Aranya, Pris – Ós rentador. Curiós, oi?

cats.jpgCal també mencionar la partida d’escacs que juga Tyrell amb J. F. Sebastian i Roy Batty. La partida està basada en «La Immortal», que és la partida d’escacs més famosa de la història per la seva originalitat i bellesa. Va tenir lloc l’any 1851 i s’enfrontaven Adolf Anderssen (blanques) i Lionel Kieseritzky (negres). La partida d’escacs pot veure’s com una faceta més de la lluita entre les màquines i els humans. Roy Batty, la màquina,  vol arribar a l’altre extrem del tauler de joc , la banda de l’Eldon Tyrell, l’humà i també el creador, per convertir-se en humà.  És la lluita dels replicants per ser immortals. Els peons volen arribar a l’altre extrem del tauler per convertir-se en dama.

La tertúlia va acabar amb un debat de caire filosòfic sobre el límit entre l’artificial i l’humà molt interessant: Què és el que ens fa humans? Els sentiments i els records? Si una persona perdés la capacitat de sentit emocions, deixaria de ser humà? Si no poguéssim distingir un replicant d’un ésser humà, el podríem considerar un ésser humà? Ser conscients de la nostra pròpia mort ens fa humans? No és un replicant una metàfora de l’ésser humà? Qui és el nostre «creador»? La llista de preguntes que van sorgir és inacabable!

Ah! Sabeu que Televisió de Badalona va estar cobrint la primera sessió del Club? Doncs sí! Van fer-nos una petita entrevista prèvia al cinefòrum i després van estar cobrint els primers minuts de la tertúlia. Moltes gràcies pel vostre interès!

El Club de Cinema Bufalà a la tele!

Ei! Sabeu que vam sortit a la tele? El passat 20 d’abril ens van convidar al programa BadalonaTRES60º de Televisió de Badalona per parlar sobre el Club! Vam estar parlant sobre com va néixer la idea, sobre el seu funcionament i moltes coses més! No us ho perdeu!

 

El 7 de desembre van tornar-nos a convidar al programa Badalona TRES60º de Televisió de Badalona per parlar sobre la marxa del Club i sobre el consum de cinema a Badalona!

Aquí podeu veure l’entrevista sencera:

 

Des d’aquí volem donar les gràcies al programa per interessar-se des del primer dia per aquest petit però ambiciós projecte i per ajudar-nos a fer-lo visible. Un miler de gràcies!

 

 

«Blade Runner», per què?

Sabeu per què la pel·lícula es titula «Blade Runner»? L’any 1979, l’escriptor estadounidenc William S. Burroughs va escriure un guió titulat «Blade Runner (a movie)» per portar a la gran pantalla la novel·la «The Bladerunner» d’Alan E. Nourse. Aquest guió va passar per mans de Ridley Scott i aquest va decidir comprar els drets per poder utilitzar el títol a la seva pel·lícula. Curiós i recargolat, oi?

«Blade Runner» i Philip K. Dick

Comencem a escalfar motors per a la primera sessió del Club amb algunes dades sobre Blade Runner! Va ser estrenada l’any 1982. El film, dirigit per Ridley Scott, és una adaptació lliure de la novel·la «¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?» de Philip K. Dick. L’escriptor va morir 5 mesos abans d’estrenar-se la pel·lícula, però per sort va poder gaudir de 40 min de metratge en un passi privat ofert pels productors quan el film estava en plena fase de muntatge, i… sembla que va quedar encantat! La prova és aquesta carta que Philip K. Dick va enviar a Jeff Walker (productor) i que reflexa amb entusiasme el futur de la pel·lícula. A la primera foto podeu veure a en Ridley Scott (amb jaqueta de cuir) acompanyat per Philip K. Dick.

Properament…

Doncs sí, finalment serà Blade Runner la pel·lícula que inaugurarà el Club de Cinema Bufalà. Bé, molts de vosaltres ja ho podíeu haver deduït a partir de les imatges «enigmàtiques» que hem estat difonent a través de les nostres xarxes socials durant aquests dies. La primera d’elles es tracta d’una «consola d’informació» del Departament de Policia de Los Angeles, cos al que pertany en Rick Deckard (Harrison Ford). La segona es tracta d’un anunci de les colònies del «Món Exterior» que surt en un moment de la pel·lícula. La tercera fa referència a l’unicorn d’origami que troba en Deckard quan retorna amb Rachael (Sean Young) al seu apartament.